«La influència de les xarxes socials en la nostra feina com a psicòlegs/psicòlogues: el seu coneixement, la seva aplicació i el nostre rol respecte a aquesta aplicació»
Introducció
Durant l’any 2010, el Grup de Treball «Psicologia, organització i 2.0», de la Secció de Psicologia de les Organitzacions i del Treball (SPOT), va portar a terme, gràcies a l’àrea de coordinació de les diferents seccions del COPC, una senzilla enquesta orientada a observar el grau de coneixement i ús de les xarxes socials per part dels psicòlegs i psicòlogues
Es va enviar a tots els col·legiats adscrits a les diferents seccions professionals amb adreça de correu electrònica coneguda, 3.505 persones, sobre un total de 11.452 col·legiats, obtenint 188 respostes vàlides (error de ±7,0%)
Els resultats van ser publicats a l’article “Resultados de la encuesta: “La influencia de las redes sociales en nuestro trabajo como psicólogos/as: su conocimiento, su aplicación, y nuestro rol respecto a dicha aplicación”
Al 2012, vam repetir l’experiència, per tal de testejar de nou el tema i poder, així, generar una sèrie de conclusions més consolidades. Els resultats obtinguts estan accessibles al web del Copc, a dintre de la secció SPOT
Els aspectes que considerem més rellevants són els següents:
- Tot i l’increment de l’ús de les eines associades a la Web 2.0 a nivell social i empresarial, respecte al coneixement i el seu ús, per part del col·lectiu dels psicòlegs i psicòlogues, no s’observa un gran increment: la situació del 2010 és similar a la de l’any 2012, amb la meitat de col·legiats i col·legiades sense un coneixement sobre aquest tema
- No obstant això, es detecta una tendència a l’increment de l’ús d’eines de la Web 2.0 a nivell professional, entre aquells col·legiats i col·legiades que sí les coneixen
- Respecte a les xarxes socials, més del 90% les coneixen i les fan servir, i és una situació consolidada al llarg del temps. Sobretot, a nivell personal, amb una gran pujada de les xifres d’ús: des del 61,6% fins al 80,5%
- Respecte al seu ús en l’àmbit professional, és un aspecte que només és tingut en compte per la meitat dels que les coneixen, encara que hi ha un lleuger increment durant els dos anys analitzats
- En quant a l’ús de les xarxes socials a les organitzacions on treballen els enquestats, la meitat d’aquests les fan servir, amb una tendència de creixement al llarg del temps
- En aquest sentit, també resulta clara la tendència a tenir un rol més actiu en la gestió de les xarxes socials, per part dels psicòlegs i psicòlogues
Tenint en compte aquesta situació, podem afirmar que els col·legiats veuen l’ús de les xarxes socials com a un dels elements quotidians a la seva vida personal, però que encara no ha arribat a ser àmpliament considerat en els aspectes purament més professionals
No obstant això, es detecta un increment en l’ús d’aquestes eines per part de les organitzacions on treballen, lloc on els psicòlegs i psicòlogues van agafant, poc a poc, més protagonisme
En un article publicat per la APA al Gener del 2012, sobre l’us de les xarxes socials en el contexte professional es fa referència al sentiment de “quedar-nos antiquats” si no utilitzem els mitjans de comunicació socials en les nostres relacions professionals i/o organitzacionals. A aquesta afirmació, podríem afegir el risc de perdre oportunitats molt interessants tant a nivell de desenvolupament professional com de negoci per part del nostre col·lectiu
Com el seu nom indica, les xarxes socials impliquen interacció, relació, conversa… aspectes molt inherents al comportament humà en general, però que en aquest cas es produeixen sota la mirada d’una quantitat indeterminada “d’ulls”, en darrera dels quals hi ha persones amb la possibilitat d’opinar, jutjar, respondre, reaccionar. I tot això públicament. És davant d’aquest panorama que els psicòlegs tenim molt a dir
Des del Grup de Treball “Psicòleg, organitzacions i 2.0”, nascut a la Secció Psicologia de les Organitzacions i del Treball”, ens plantegem qüestions relacionades amb quin és l’ús que els psicòlegs fem de les xarxes socials a dintre de les organitzacions, com podem millorar-ho, i també com podem ampliar el número de psicòlegs i psicòlogues amb rols en projectes relacionats amb l’entorn 2.0.
En l’àmbit de la recerca de candidats, sorgeixen qüestions sobre com els psicòlegs podem desenvolupar l’ús de les xarxes per tal de donar amb el candidat més adient, quines eines ens poden ser útils per a la nostra feina i com podem treure el màxim partit d’elles, quina informació publicada pels candidats ens pot ser útil per verificar si cadascun d’ells és o no el més adient, com afecta als futurs candidats la seva empremta digital (allò que han publicat de sí mateixos a internet), entre d’altres…
Des d’un punt de vista de la marca, la informació que els membres de la companyia pengen a internet, pot afectar a la seva imatge? Quan això porta a una “crisi de reputació online”, qui ha de marcar o assessorar en les directrius de les comunicacions dirigides a resoldre la situació? Des del nostre punt de vista, els psicòlegs tenim eines per poder ajudar a les organitzacions a gestionar a quest tipus de situacions. I el mateix quan la crisi de reputació es desencadena per altres motius (queixa d’un client influent a la xarxa, repercussió mediàtica d’un aspecte negatiu de la marca, del servei, etc…)
Un àmbit a dintre de les organitzacions a on els psicòlegs podem aportar molt pel nostre coneixement sobre el comportament humà i les relacions interpersonals és en el de l’atenció al client. En la mesura que la comunicació entre els clients i les marques a les xarxes socials es produeix en un entorn conversacional i públic, la interacció es converteix en quelcom complex i sensible. Els clients expressen les seves queixes en funció de les emocions que tenen en el moment en el que les escriuen, i a les xarxes socials això acostuma a produir-se de forma immediata i espontània. La reacció de la marca ha de ser ràpida però no impulsiva, s’ha de tenir molta cura amb la resposta, però sense sacrificar l’efectivitat de la mateixa. D’aquests temes en vam parlar en la Taula Rodona que vam organitzar el 9 de juliol del 2012 El Psicòleg i les xarxes Socials, un cas innovador, en la que s’exposava un cas en el que el rol del psicòleg va ser clau a l’hora de posar en marxa un departament d’atenció al client a través de les xarxes socials, i que té continuïtat actualment, a través d’un taller setmanal en el que es treballen els aspectes psicoemocionals dels missatges dels clients
Des del GT “Psicologia, organització i 2.0.” volem fomentar una reflexió activa sobre tots aquests temes, incrementar el coneixement sobre els mateixos, i impulsar el rol dels psicòlegs i psicòlogues en tots aquells projectes, a dintre de les organitzacions, relacionats amb les xarxes socials, en quant a mitjà social a on el nostre col·lectiu professional pot d’intervenir per aportar coneixement i expertesa
Estem convençuts que, en aquest sentit, hi ha molts altres projectes a dintre de les organitzacions a on els psicòlegs i psicòlogues podem fer aportacions molt interessants. Per aquest motiu, animem a qualsevol col·legiat que estigui involucrat en un projecte relacionat amb l’entorn 2.0. a que es posi en contacte amb el nostre G.T. per tal de poder ampliar la recerca i el desenvolupament de la nostra professió en l’àmbit de la Web 2.0.
GT “Psicologia, Organització i 2.0”
Juan Francisco Martínez. Membre del GT “Psicologia, Organització i 2.0”
Amb la col·laboració de la resta de membres del GT “Psicologia, Organització i 2.0”
Bibliografia:
Resultats de les enquestes realitzades 2012
Taula Rodona El Psicòleg i les xarxes Socials, un cas innovador